dimarts, 25 de febrer del 2014

Alzh...

Dicen que el futuro llega enseguida. Que hagas lo que hagas, llega. Y sin embargo, el tuyo tardó muchísimo en aparecer. O quizás  llegó demasiado pronto, y no tuviste tiempo de despedirte, porque ya era demasiado tarde. Pero llegó, y con él te fuiste. Sin maletas, ni grandes despedidas. Sin más recuerdo que el más lejano. Sin todo tu pasado.

Algunos dicen que fue una triste enfermedad quien te invadió y así te fuiste, poco a poco. Como una vela que no quiere apagarse del todo. Esperando en un punto medio, entre el ser y el no ser. Y sin querer llegar al final del trayecto. Luchando por seguir. Por llenar los pulmones una y otra vez. Sin más respuesta anímica.

Dicen que tu alma y tu cuerpo dejaron de viajar juntos. Y su reencuentro se te hizo eterno. Pero llegó, y con ello, tu lucha constante. Se abrieron paso recuerdos, enseñanzas, momentos y abrazos. Gracias.

"El futuro llega enseguida
hagas lo que hagas
y entonces te das cuenta 
que lo importante es
tener tiempo para vivir y ser feliz". 

Sin fin.


dijous, 16 de gener del 2014

Poema de MMP

"Discretament, però amb aquella força
que no se sap ben  bé de on procedeix
vull deixar dit això que dic, les coses
elementals i clares que em commouen:
uns sentiments, uns anhels, uns neguits,
el fer i desfer senzill de  cada dia.
Puc afirmar que sóc feliç en fer-ho,
intensament feliç moltes vegades.
Vull deixar dit això que dic, i prou.
Més endavant ja diré d’altres coses."


Llibre de les solituds - Miquel Martí i Pol



diumenge, 15 de desembre del 2013

Miedo

La valentía se define por la capacidad de superación del miedo. De sentir el miedo, palparlo, y sin embargo, apostar por ello. Con esfuerzo y valor para realizar aquello que crees que está bien, aunque te aterre hacerlo. Aunque la corriente intente arrastrarte. Quebrantar lo establecido para empezar lo desconocido. Lo intocable, lo anhelado, lo que llevas dentro. Armarse de valor y cruzar la morada del miedo. Con todas tus fuerzas. Un solo intento. Y soltarlo. Andar la línea que separa el antes y el después. Respira. Tres, dos, uno.

Sin saber cómo y desde el otro lado. Sin vuelta atrás. Sin ganas de volver. Pisar lo desconocido, lo aterrado, lo inimaginable. Con el destino en tus manos y cargado de despreocupación por todo aquello que no sea importante. Sin más peso que el propio. Palpar la vida; sentirla llena.



dimarts, 26 de novembre del 2013

Experta en zapatos

Los zapatos nunca habían sido tu gran pasión. Ni tenías muchos, ni te importaban demasiado. Pero las cosas han cambiado y ahora eres casi una experta. Te los sabes todos. Azules, oscuros, negros, rojos, grises, grandes, anchos, altos, bambas y hasta tacones. Sabes qué tipo de persona los lleva sin verle el rostro. Sí, eres toda una experta. Y no lo escogiste. Te tocó. A ti, como me podría haber tocado a mi. Experta en zapatos.

Son tantos los montones que pasan por la calle… La mayoría corren. Tanto que tu acurado análisis queda incompleto. No te da tiempo ni de imaginarte el rostro de quién los lleva puestos. Y ellos siempre tienen prisa. Por llegar, por hacer, por cumplir, por huir. Siempre sin pausa.

A veces piensas que quizás les incomodas. Siempre observando. Como si alguien hubiera parado el tiempo. Días, horas, minutos. Siempre la misma rutina. Azules, oscuros, negros, rojos, grises, grandes, anchos, altos, bambas y hasta tacones. Siempre deprisa.

Supongo que no ves otra salida. Ni lo querías, ni lo escogiste. Deseabas mil cosas antes que esto. Y ni te imaginabas que desearías intensamente que alguien tirara alguna moneda. O que te trajera algo de comida. O una sonrisa. Y sin embargo, en ese momento se desborda tu ilusión, tus ganas de vivir, tu esperanza. Intuyo que cuando unos zapatos se sientan a tu lado, junto a los tuyos, sientes la empatía de cerca, la ayuda, que no estás sola. Empiezas a creer en aquello que nos hace humanos y, entonces, es cuando empieza eso que llaman vida.






dilluns, 28 d’octubre del 2013

Sensacions

Fa temps, una àvia encantadora va perdre les ganes de viure degut a la pèrdua recent del seu marit. Els anys li pesaven com mai, i ja no li trobava sentit a res. Preocupades per la situació, ens vam posar a buscar una manera d'animar-la. Volíem fer-li veure que encara es podia sentir viva i se'ns va acudir fer una llista de sensacions. Una llista de sensacions que consideràvem bones, per tal de regalar-li, recordant-li així que la vida està plena de bons moments. Durant mesos, hem anat pensant i anotant sensacions i avui les compartim també amb vosaltres per convidar-vos a fer la llista més grossa i refrescar-les si mai les heu deixat de tenir presents. Entenem que la vida va molt més enllà d'aquesta llista, però en aquesta situació va ser una experiència molt positiva. Aquí la teniu:

- Treure’s la fina capa de cola blanca de les mans un cop està seca.
- Guanyar un partit emocionant.
- L’olor a pluja.
- Trepitjar la sorra freda.
- Mirar el cel instants abans que es pongui el Sol.
- Tocar una goma d’esborrar nova.
- Pelar un ou dur.
- Sentir ploure des del llit.
- Ser conscient de que demà entres una hora més tard.
- Començar a escriure i no poder parar.
- Sentir el crec-crec del sucre menjant un iogurt natural.
- Una tassa de xocolata calenta.
- En un dia de calor intens, tirar-se de bomba en un mar/riu/piscina plena d'aigua freda.
- Acabar un llibre intens.
- Aguantar-li una mirada a un nen que acaba de fer alguna cosa malament, i ho sap.
- Anar a un concert i que toquin la cançó que just estaves esperant.
- Entrar a casa i que olori a pastís acabat de fer.
- Olor a roba neta.
- Entrar dins del vagó del metro quan sona el pip pip pip.
- Que un nen petit abraci un dels teus dits amb tota la seva mà.
- Llepar les restes de xocolata del recipient on es dibuixa un pastís deliciòs.
- Olorar les pàgines d’un llibre nou.
- Ficar un peu dins la neu.
- Veure el sucre fondre’s en un iogurt natural.
- El soroll que fa quan obres una llauna d’un refresc amb gas.
- Plorar de riure i no poder parar, ni casi respirar.
- Amassar el pa, la pizza, o la quiche.
- Posar una mà dins d’un pot ple de llegums.
- Petar les bombolletes de plàstic dels envoltoris dels electrodomèstics.
- Olorar a cafè acabat de moldre.
- Recordar coses que havies oblidat.
- Una trucada d'algú que està lluny.
- Una conversa que no et deixa indiferent.
- Trobar-se diners a la jaqueta de l'hivern passat.
- Riure's d'un de mateix (en especial si són caigudes o ficades de pota).
- Creuar la mirada (o un somriure) amb un desconegut/da.
- Tocar el cap d’un calb, o acariciar el cabell curt a contracorrent.
- Dutxar-se després de deu dies de colònies.
- Aprendre alguna cosa realment interessant.
- Dubtar de si un somni ha estat real o no.
- Guanyar un desafiament.
- Trobar-te pel carrer un vell amic i descobrir que algunes coses no canvien mai.
- Trencar la superfície metàl·lica que recobreix l’orifici per on surt la pasta de dents.
- Riure sense cap motiu.
- Fer un regal a un amic que saps que li farà il·lusió.
- Llegir una carta d’una cara coneguda i que vagi dirigida a tu.
- Relaxar-se després de passar molts nervis.
- Saber que contes amb algú molt valuós i increible, de manera incondicional.
- Tenir entrades esgotades d’aquell concert que tant esperaves.
- Que un nen t’expliqui una cosa que prèviament li has ensenyat.
- Una sorpresa agradable.
- Aprovar un examen impossible.
- Sentir que t’has tret un pes de sobre.
- Notar-te el cor en moments determinats.
- Tenir por d’una situació futura (i superar-la amb èxit).
- La capacitat de la gent de perdonar i de demanar perdó.
- Estirar-se dins del nòrdic després d'un dia molt intens, i abraçar tots els coixins.
- Despertar-se a mitja nit i veure que tens molta son i moltes hores endavant per dormir.
- Menjar verdures de l’hort.
- Estar nerviós perquè demà passa una cosa important.
- Elaborar una proposta i que tothom pensi que és molt bona idea.
- Treure la tapa metàl·lica d’un pot de Nesquick.
- Escoltar un CD amb cançons variades que no has fet tu per primer cop.
- Retrobar-te amb algú que portaves molt temps esperant i que sigui com sempre.
- Tenir altes expectatives d’una situació i que es compleixin completament.
- Descobrir un grup de música i veure que totes les cançons et semblen boníssimes.
- Estimar amb el cor a la mà.
- Moments d'eufòria incontrolats degut a grans il·lusions per alguna cosa.
- Mirar a algú i entendre't.
- Somriure.


divendres, 27 de setembre del 2013

Empatía

La empatía es “la identificación mental y afectiva de un sujeto con el estado de ánimo de otro”. Sentir al otro en uno mismo. Es imaginar lo que el prójimo está viviendo en una determinada situación y saber intuir cómo éste se debe sentir. Permite ver la vida desde el prisma del otro y visualizarse a uno mismo delante de la misma vivencia.

Es ponerse en su lugar, es comprenderlo. Y una vez conseguido, actuar como nos gustaría que lo hicieran si nos encontráramos en esa situación. Hacer lo que está en nuestras manos para que los malos momentos dejen de serlo. Saber que actuando como lo hacemos podemos ayudar a mejorar la vida de la otra persona.

Ser empático es dar sin esperar recibir nada a cambio. Es apostar por el conjunto antes que por el individuo. Es no conformarse con el bienestar propio sino buscar el de un todo.

Este sentimiento nos hace más humanos, más vivos. Implica que la palabra solidaridad cobre sentido, que signifique actuar conjuntamente, como un sólido. Sacar de nosotros mismos lo mejor que llevamos dentro para el otro. Porque intuimos qué está viviendo y cómo le está afectando. Sabemos qué le mueve por dentro y queremos serle útil, llegar donde él no logra llegar.

Somos muchos y todos con aptitudes, capacidades, habilidades y recursos diferentes. Donde no puede llegar uno, debería poder llegar otro. Pero hay que querer llegar. Y el hecho de querer llegar no depende exclusivamente de las posibilidades de uno mismo sino también del trabajo que haya hecho, a lo largo de su vida, alrededor de un valor tan importante como la empatía. De la reflexión y el ejercicio constante alrededor de esta. De ponerse a prueba, de intentarlo, de acercarse y de sentirla.  


La falta de empatía implica que la posible ayuda sea ciega, que los consejos sean vacíos y que el problema se vuelva olvidadizo. 


divendres, 13 de setembre del 2013

Sinceritat

La paraula sincerament prové de l’antiga civilització grecoromana. En aquella època, hi havia molts artesans que realitzaven estàtues de marbre per decorar camins, temples i palaus. El marbre sempre ha sigut un material preciós i car. És per això que alguns dels artistes quan s’equivocaven al realitzar la seva obra (per exemple si es trencava un tros de nas de l’estàtua) i ho volien rectificar, hi afegien cera. D’aquesta manera no havien de tornar a començar des del principi i no havien de gastar elevadíssimes quantitats d’aquest material tan apreciat. D’aquí va derivar el concepte de sinceritat. Un fet sincer, una cosa sincera (sense-cera) era allò que no necessitava ser reparat i per tant, era tal i com s’havia fet inicialment.

Sincer és el marbre pur, allò que surt del cor i que no és emmascarat. Realitzat amb esforç i transparència. És allò vertader. 

La sinceritat, doncs, ha estat un concepte que ens ha acompanyat al llarg de la història com a humans. Però sempre hem sigut sincers amb nosaltres mateixos? O és possible que haguem oblidat aquest concepte tan necessari? 

La sinceritat cap a un mateix implica despullar-nos davant del mirall i conéixer-nos una mica més. Implica ser conscient dels propis sentiments per acceptar-los i intentar actuar en conseqüència. Implica transparència. Fer i desfer amb el cor a la mà. Ensenyar-nos davant dels nostres i ser capaços de mostrar-nos tal com som, esperant a canvi que qui hi ha davant també ho faci. Contagiar l'alegria quan la sentim i compartir la tristor.

Però, per què ens costa tant ser sincers? Per què no sempre som capaços de treure el que portem dins? Per què ens capfiquem en negar qui som, intentant apropar-nos a falsos ideals? Tant de bo ens esforcéssim molt més per ser sincers, amaguéssim menys i mostréssim més. Tant de bo la por no ens fes deixar de ser com som. 

Siguem sincers: autoenganyant-nos ens fem mal a nosaltres i en fem als que ens envolten. Ja n’hi ha prou d’omplir-se de grans quantitats de cera!