Al llarg de les nostres vides ens trobem davant de moltes i variades situacions que considerem problemes i davant aquests tenim mil maneres d’actuar. Segons la seva naturalesa, tindran o no solució.
Problemes irreversibles
Neixen quan el conflicte es produeix per si sol i no es pot tornar enrere, és a dir, no té solució (si s’entén solució com allò que provoca un canvi de fons i permet resoldre favorablement el problema).
Davant d'aquesta situació hi ha dues posicions diferents a adoptar, que no són solucions, perquè no comporten la resolució del problema, sinó opcions entre les quals es pot valorar la millor i triar-la.
Una de les opcions és agafar-se al problema i no deixar-lo anar. Aferrar-se a un record i fer-lo present constantment, apostant (conscientment o inconscient) per ser un individu passiu: aliè a allò que està passant i immers en el món de la distracció que, malauradament, tan present està en els nostres dies. Davant d’aquesta postura, és més que probable que el problema reaparegui al llarg de la història de les nostres vides; i que la muntanya on el teníem enterrat es desfaci en mil trocets cada vegada que ens invaeixi el cansament, o que algú voregi el mur que ens havíem construit.
L’altra manera d’afrontar un problema irreversible defineix un individu fort, ja que aquest és conscient de que no té volta enrere i, per tant, no té solució. Hi ha un període inicial d’acceptació i preocupació (molt variable segons la gravetat del problema i la personalitat de l’afectat) i, posteriorment, l’afrontació de la situació amb realisme. Valorant el que hi havia abans de trobar-nos en la situació conflictiva i comprometent-nos amb el present i el futur per viure’ls plenament. Pensant que no està en les nostres mans canviar el que ha passat i que, per tant, només ens queda conviure amb el que vindrà de la millor manera possible. Sabent que el fet d’apostar per l’alegria en la nostra vida es pot veure condicionat per la gravetat del problema irreversible, però apostar-hi igualment. Perquè és l'única manera de seguir endavant amb dignitat i amb molta més força. Perquè tot i la caiguda, veiem un camí d’aixecada. Si som capaços d’acceptar el dolor d’una pèrdua o d’una derrota, serem capaços de créixer com a persones. De valorar allò que som i tenim. I sobretot, d’estimar la vida com mai. D’agafar-nos a ella, i viure-la amb amor. Compartir-la i exprimir-la a cada instant. No hem escollit on néixer, ni en quin moment viure però sí que podem escollir el com fer-ho.
Problemes reversibles
També ens podem trobar davant de problemes que tenen solució. Aquesta sortida, però, pot ser escollida per nosaltres o bé venir imposada per circumstàncies alienes. Així, podem definir dos tipus de solucions als problemes: les que no escollim i, per tant, són fruit de les condicions externes, i les que sí que estan a les nostres mans i les triem. La manera de tractar el problema ve condicionada per la naturalesa d’aquest.
Problema reversible, solució escollible
Existeixen uns tipus de problemes reversibles pels quals disposem d'un ventall de solucions i som els propis afectats qui triem per quin camí volem tirar per tal de resoldre la situació. Dins de les solucions a adoptar, n'hi ha que són reversibles i n'hi ha de irreversibles. És a dir, hi ha solucions que tenen possibilitat de retorn i, les altres, no tenen camí de tornada.
Problema reversible, solució no escollible
Les solucions no escollibles venen imposades per l’entorn i, per tant, tenen sempre un caràcter irreversible, entenent per irreversible “no modificable per la voluntat de l’individu”. Hi ha, doncs, l’opció de reversió; però aquesta no depèn de la nostra voluntat. El possible camí de retorn hauria de venir també de fora. No per això són solucions permanents, sinó que són canviables exclusivament per condicions alienes a nosaltres.
Problemes irreversibles
Neixen quan el conflicte es produeix per si sol i no es pot tornar enrere, és a dir, no té solució (si s’entén solució com allò que provoca un canvi de fons i permet resoldre favorablement el problema).
Davant d'aquesta situació hi ha dues posicions diferents a adoptar, que no són solucions, perquè no comporten la resolució del problema, sinó opcions entre les quals es pot valorar la millor i triar-la.
Una de les opcions és agafar-se al problema i no deixar-lo anar. Aferrar-se a un record i fer-lo present constantment, apostant (conscientment o inconscient) per ser un individu passiu: aliè a allò que està passant i immers en el món de la distracció que, malauradament, tan present està en els nostres dies. Davant d’aquesta postura, és més que probable que el problema reaparegui al llarg de la història de les nostres vides; i que la muntanya on el teníem enterrat es desfaci en mil trocets cada vegada que ens invaeixi el cansament, o que algú voregi el mur que ens havíem construit.
L’altra manera d’afrontar un problema irreversible defineix un individu fort, ja que aquest és conscient de que no té volta enrere i, per tant, no té solució. Hi ha un període inicial d’acceptació i preocupació (molt variable segons la gravetat del problema i la personalitat de l’afectat) i, posteriorment, l’afrontació de la situació amb realisme. Valorant el que hi havia abans de trobar-nos en la situació conflictiva i comprometent-nos amb el present i el futur per viure’ls plenament. Pensant que no està en les nostres mans canviar el que ha passat i que, per tant, només ens queda conviure amb el que vindrà de la millor manera possible. Sabent que el fet d’apostar per l’alegria en la nostra vida es pot veure condicionat per la gravetat del problema irreversible, però apostar-hi igualment. Perquè és l'única manera de seguir endavant amb dignitat i amb molta més força. Perquè tot i la caiguda, veiem un camí d’aixecada. Si som capaços d’acceptar el dolor d’una pèrdua o d’una derrota, serem capaços de créixer com a persones. De valorar allò que som i tenim. I sobretot, d’estimar la vida com mai. D’agafar-nos a ella, i viure-la amb amor. Compartir-la i exprimir-la a cada instant. No hem escollit on néixer, ni en quin moment viure però sí que podem escollir el com fer-ho.
Problemes reversibles
També ens podem trobar davant de problemes que tenen solució. Aquesta sortida, però, pot ser escollida per nosaltres o bé venir imposada per circumstàncies alienes. Així, podem definir dos tipus de solucions als problemes: les que no escollim i, per tant, són fruit de les condicions externes, i les que sí que estan a les nostres mans i les triem. La manera de tractar el problema ve condicionada per la naturalesa d’aquest.
Problema reversible, solució escollible
Existeixen uns tipus de problemes reversibles pels quals disposem d'un ventall de solucions i som els propis afectats qui triem per quin camí volem tirar per tal de resoldre la situació. Dins de les solucions a adoptar, n'hi ha que són reversibles i n'hi ha de irreversibles. És a dir, hi ha solucions que tenen possibilitat de retorn i, les altres, no tenen camí de tornada.
Problema reversible, solució no escollible
Les solucions no escollibles venen imposades per l’entorn i, per tant, tenen sempre un caràcter irreversible, entenent per irreversible “no modificable per la voluntat de l’individu”. Hi ha, doncs, l’opció de reversió; però aquesta no depèn de la nostra voluntat. El possible camí de retorn hauria de venir també de fora. No per això són solucions permanents, sinó que són canviables exclusivament per condicions alienes a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada