Vivim en un món on els valors es perden diàriament. On la història s’oblida. On el planeta es degrada i la passivitat ens domina. Vivim a la societat de les paraules buides. On a vegades, aquestes són un mètode de fugida, d’autoconvenciment, o un intent d’emmascarar veritats. Ens les creiem, les reproduïm i les repetim, però resten lluny de ser pensades i qüestionades. Careixen de valor i no els donem el significat que potencialment tenen. Resten lluny de la societat i depèn de nosaltres apropar-les. Fer-les nostres, omplir-les de pensament i de coherència, omplir-les de fets. De lògica, de sentit i fer-les reals. Omplir-les de silenci i de converses interminables. Recuperar-les de l’oblit, recordant el dia que van ser plenes. Pensar les paraules amb intel·ligència, amb capacitat transformadora, emancipadora i de millora. Reomplir les paraules de vida. Reomplir-les d’alegria, d’esforç, de constància, de significat. De tot allò que ens fa ser millors i de tots aquells que comparteixen allò que som. Donar a les paraules el valor que resten esperant i apreciar-les, estimar-les i fer-les nostres. Per fer-les plenes.
Aquest blog és un desig de reomplir paraules. Un intent de deixar escrits mil sentiments i compartir-los. Per animar a tothom qui els llegeixi a reflexionar sobre qüestions que regeixen les nostres vides. Tant de bo ho aconseguim, tant de bo rebeu una milèsima part del que volem transmetre.
Eulàlia i Marina.
